Extremoduro Menorca 2013

Extremoduro Menorca 2013

El diumenge 22 de setembre, Fornells va acollir la 4rta edició del Extrememan Menorca, prova que any rere any va guanyant tant en participants, com en prestigi, aquest any era campionat de Balears de llarga distancia.

Uns 800 participants entre els triatletes (700) i els rellevistes (100) van fer que casi es doblés el numero de participants en un any. El guanyador de les edicions anteriors Clemente Alonso no va poder participar per lesió però la llista d’elit feia patxoca. Raul Amatriain, Xavi Llobet, Josete, Jordi Baus, Oscar Gomez, Felix …

He preparat aquesta prova a consciencia, ha estat dur haver de fer tirades llargues tant de bici, com de córrer durant l’agost. Per això tot i debutar en la distancia arribava tranquil i amb confiança al dia de la prova, amb l’objectiu real d’acabar entre 5h i 5:30.

El dia abans de la prova varem celebrar una pasta party al xalet de l’Oscar a n’es Grau amb els companys de l’equip, plat gran de tallarines a la bolonyesa. Dinar de germanor on a més de fer càrrega d’hidrats no van faltar el humor per baixar els nervis. Desprès de dinar ens varem dirigir a retirar els dorsals i a deixar la bici al box de la prova.

 

El dia de la prova va començar molt d’hora, fosca negra a les 5 del mati, he dormit prou be tot i els nervis típics, ritual habitual i cotxe cap a Fornells, ultima revisió del material deixat la nit anterior, neoprè i a l’aigua.

Natació: Punching ball

Començo la natació sense escalfar, a les últimes proves ho he fet així ja que el meu nivell de natació no em permet anar més ràpid i és gastar energia per no res. A diferencia de proves anteriors, aquesta vegada em col·loco a la part central del grup, la possibilitat de que hi hagi meduses em fa prendre aquesta decisió, ja que tinc l’esperança que els de davant les tirin per avall i entre això i l’espuma no les vegi, no se si finalment n’hi havia però jo no en vaig veure cap, ni tampoc em van picar :-)

La part negativa de la meva col·locació es que constantment me vaig portant hòsties de per tot, sobretot fins arribar a la primera boia situada al altre costat de la baia a prop de Cala Cabra Salada, després de girar la primera boia em situo a peus d’un nedador amb el que faig casi tot el recorregut, això em permet anar un poc més ràpid i no haver-me de preocupar molt de l’orientació, com a compensació de tant en tant li vaig fent massatges als peus. Desprès de la segona boia ja hi ha que enfilar en direcció a la sortida, és la pitjor part ja que les ones fan que faixi algun glop gran d’aigua.

Finalment surto de l’aigua en 36:38 minuts, 5 minuts abans de l’esperat, això ha començat bé!

Faig la transició amb calma, col·locant cada cosa amb cura, ja que toquen 85km a sobre la bici, surto amb la bici junt amb el Josete.

Ciclisme: El dia de la marmota

Començo la bici bé, amb força, però sense anar forçat ja que això es molt llarg, deixo enrere el Josete i abans de la primera de les pujades avanço al “Sensei” i poc desprès a un Picornell desconegut :-D . Em diverteixo sobre la bici, és un circuit de 25km amb dues pujades exigents però curtes i un seguit de tobogans bastant ràpids, poc abans d’acabar la primera volta em torna a avançar el Josete (¿Josete eres tú??), no hi faig cas ja que jo vaig al meu ritme i millor de l’espera’t.

La segona volta es repeteix el de la primera (el dia de la marmota) avanço al Josete, vaig sol fins casi al final i al mateix punt em torna a passar ell, em sento com en Bill Murray quan sona el despertador “Bien excursionistas!!“. Tot i que les previsions del Wind Alarm indicaven el contrari, cada cop fa més vent, però tampoc és molt molest ja que afecta a un tram curt del circuit.

Faig la tercera i última volta sol, reservant una mica més que a les altres i enfilo direcció Boxes. La part ciclista em surt uns 15 min millor del que m’esperava 2h 34′. Això va fantàstic i només falta el meu sector, el de la carrera a peu. Un 1h 45 m’assegura el sub 5h, no m’ho puc creure.

Run: Walk away

Surto de la segona transició còmode, em noto les cames un poc cansades però res que no pugui suportar, metres abans d’arribar al primer avituallament em prenc mig gel, veig l’Olga que m’anima i em fa fotos, a l’avituallament només aigua i continuo a bon ritme, després de 1km em prenc l’altre mig gel i segueixo cap a la torre, el vent en contra no permet que vagi molt ràpid i fa que passi menys gent de l’esperada, em venen ganes de parar el garmin, m’està desanimant veure el ritme que porto, però segueixo córrens. Pujo a la torre i de baixada noto que alguna cosa no acaba d’anar bé.

El gel esta fent l’efecte contrari a l’espera’t, em noto molt buit i tinc la sensació que si em prenc més sucre acabaré vomitant, passo davant la gent posant la meva millor cara, em queden 13 km i no vull que la gent que m’ha vingut a veure es preocupi en excès. Arribo a la recta més llarga del circuit, plana i amb vent a favor, sense gens de públic, en lloc d’aprofitar-la m’acaba d’enfonsar i em poso a caminar. (Deu meu! 12km caminant seran eterns, no se si acabaré)

Arribo a l’avituallament mig caminant , mig córrens em prenc 2 gots d’aigua i me’n tiro un a sobre, estic tocat, sobretot mentalment, no estava preparat per aquesta situació, m’avança el Baus, em dona ànims però segueixo KO, paro a pixar i intento tornar a córrer, estic a la 3ra pujada de les 5 que hi ha, camino més del que corro fins que torno a arribar a l’avituallament, agafo el menys dolç que trobo, una taronja i un plàtan, vaig menjant la fruita mentre em creu-ho amb l’Oscar, li dono ànims i li dic que si apreta em passarà.

Torno a córrer, lent però corro, la fruita m’ha recompost, continuo corren fins a la pujada a la torre que faig a peu, em trobo a l’Olga que segueix donant-me ànims (Sense ella no se si hagués acabat, Gracies!!) i d’allà fins al final avançant fins i tot a alguns participants. Total 1h 55’, 20 minuts més lent de l’espera’t, m’he menjat tot el marge que havia guanyat en els 2 anterior sectors :-(

Acabo en 5h10’19”, resultat que hagués signat al principi de la prova però amb el mal regust de l’últim sector que se m’ha fet molt dur. Ara que han passat unes hores no puc sinó està content de la cursa que vaig fer, d’acabar el 167 de 700, i de donar-ho tot.



Queda totalment descartat l’IM de Zurich el 2015, no estic prou curtit, em falta experiència en llarga distancia, aprofitaré el 2014 per fer varies proves en aquesta distancia i si van bé ja em plantejaré el 2015 anar a Austria.

Gracies a tots els que van anar a Fornells a animar, l’ambient que hi havia era bonissin, recomano la prova a tothom però que no es pensi que es una prova fàcil ja que té pocs trams plans.

Ara després de uns dies de merescut descans, Caldereta inclosa, a preparar el #RoadToValencia