Formentera All Round Trail 2014: la preparació

Formentera All Round Trail 2014: la preparació

Després del mal sabor de boca que em va deixar la Marató de València a nivell de resultat, i desprès de veure un vídeo (m’hagués agradat linkar-lo però no l’he trobat) on un psicòleg explicava que cada vegada que expliquem públicament un repte, ja obtenim l’admiració de l’altre i això fa que et vegis aconseguint el repte i no hi poses tot de la teva part. Per aquest motiu tot i que no ho he amagat, no he publicat massa cosa sobre sa cursa a Formentera. També ha influït que en aquest espai de temps he actualitzat es blog del club www.tripicornell.com, i això en part, tot i que de forma més anònima, ja cobreix les meves ganes de comunicar-me amb el món.

Cap al novembre, després de xerrar amb en Ricard, company d’equip de Formentera que també la volia fer, em vaig apuntar a la cursa, i tot i no saber massa bé com preparar una UltraTrail, vaig pensar en començar les tirades llargues el desembre, alguna cursa el gener per agafar ritme de competició i anar progressivament fins a uns 50km unes 3 o 4 setmanes abans.

El desembre vaig començar amb les tirades llargues, alguna mitja marató, i tot arribat a Menorca per les vacances de Nadal vaig fer una sortida de 30km (Cala Galdana – Ciutadella) amb en Lluis Barber, que controla més que jo el tema de córrer per muntanya, on tot i acabar-la vaig arribar amb una lesió de turmell que em va fer parar durant una setmana i mitja.

 



A principis de gener, desprès de recuperar-me vaig fer una sortida (Es Grau – Fornells) 35 km en una zona exigent junt amb l’Òscar Gómez on vaig arribar tocat i amb dubtes de si podria en 2 mesos arribar a fer més del doble.

 

 

Varen seguir els dubtes després d’haver abandonat a la 5 cims en el km 10 per un dolor a la part externa del genoll dret, després de parar 2 dies vaig poder fer una ruta amb l’Oscar de 30kms per Collserola sense excessiu mal, però vaig recaure en el duatló de Masnou, el que em va suposar tornar a parar una setmana i més dubtes de si agafar bitllets d’avió per Formentera, si podria córrer, el temps s’estava tirant a sobre i no podia entrenar com volia, no hi podia haver cap contratemps més.

Quedaven 5 setmanes per la prova, 2 havien de ser de baixada per lo que només en tenia 3 per fer volum, vaig replantejar la mitja de Granollers, i vaig decidir que fos un entreno i no una competició, divendres 40km per Collserola i diumenge mitja fent de llebre a l’Olga, que va baixar 6 minuts la seva millor marca. Córrer per els altres a vegades es més satisfactori que córrer per un mateix, ja que comparteixes la satisfacció de l’altre per haver aconseguit el seu objectiu. Aquella tarda vam tenir la mala noticia de que el Ricard s’havia lesionat en una cursa de muntanya i que no podria participar a la FART. Cosa que dificultaria encara més la cursa, ja que tot i que no creia que pogués fer tota la cursa amb ell, ja que està més fort i té més experiència en competicions de llarga durada, sí que pensava anar uns kms amb ell.

 


Tirada de 50kms la setmana següent, un altre cop per Collserola en 5h, difícils mentalment i per problemes estomacals des del km 38,  tantes hores sol es molt dur, tot i estar en contra d’utilitzar música per córrer, la necessitaré.

 


 

Vaig fer una playlist a Spotify que em vaig descarregar amb el Replay Music. Us la deixo aquí :-)

 

 

Cansat de tanta muntanya vaig decidir tornar a fer de llebre a la mitja de Barcelona, on vaig anar amb 4 companys d’equip i tots vam baixar de 1h30, per tal d’acumular més kms aquell dia vaig des de casa a la cursa i tornar trotant uns 9 km més.

La preparació estava feta, arribava un poc just muscularment, amb molèsties sobre tot a la part davantera de la tíbia, però un massatge de descarrega fet pel Ricard, que cada cop estava millor de la seva lesió i ja podia fer massatges.

La darrera setmana va començar amb bastant nerviosisme que va anar baixant a mesura que s’atracava es dia de partir, disminució d’entrenament, amb 3 dies de descans total, dilluns, dimecres i divendres, rodatge suau, piscina dimarts i 6km dijous, només quedava arribar a Formentera i fer la cursa.

El tram de barco de Eivissa a Formentera va ser mogut, on em vaig marejar, uff no li faltava res mes a la meua panxa, el dia següent passaría 8 hores a base de gels i barritas no podia començar ja tocat.

La rebuda per part del Ricard i els seus pares va ser immillorable, una infusió de marialluïsa i un dinar deliciós va tornar a col·locar tot al seu lloc. La tarda varem aprofitar per anar a veure els punts més importants del circuit per tal de no trobar-me sorpreses. Preparar tot el necessari per el dia següent, despertador i a dormir d’hora que el dia següent seria llarg.

En breu penjaré la segona part: La cursa