Formentera All Round Trail 2014 : la cursa

Formentera All Round Trail 2014 : la cursa

Al anterior post ja vaig explicar a grans trets com havia preparat la cursa. Es complicat resumir 8h rodejant el litoral de Formentera, m’ha quedat un poc llarg, esper que no us sigui pesat.

El dissabte 1 de Març el despertador va sonar a les 5:45, la cursa començava a les 8:00 i no volia haver de córrer abans de començar, ja correré prou :-) Així que ritual habitual que tot i no estar a ca meua no vaig haver de canviar pràcticament, cafè, vestir-me i un cop han passat

uns 20 min del cafè, esmorzar, aquesta vegada no els cereals de sempre sinó que un pastis energètic i un iogurt.

Sembla que no fa tant vent, però així com ens anem apropant a la zona de la sortida si que es nota, arribem amb molt temps i per no agafar fred entrem a fer un segon cafè, amb aquest i sabent que alguns gels que portaré tindran cafeïna decideixo no prendre el “Race Start” (combinació de cafeïna, te verd i l-carnitina).

La Savina

Passats uns minuts de les 8 comença la cursa, hi ha gent que surt forta i d’altres pràcticament trotant, jo al no haver escalfat, surto a un ritme còmode però ràpid, el que fa que em col·loqui aproximadament en 20 posició, uns primers kms fàcils on podem córrer bé, zona de terra compacta amb algunes pedres però poques, tot i un moment de dubtes en un desviament seguim la ruta un grup de 6-7.

Cala Saona

Passo el primer control en 20 posició, el grup va més lent del que les meves sensacions em diuen així que surto sol, aconsegueixo agafar a un grup de 2 corredors vaig fent la goma, ells creuen els torrents més ràpid i jo els agafo en les zones en que es pot córrer, així que cap el kilòmetre 10 comencen les pedres i ja els perdo del tot.

M’havien dit que la ruta tenia moltes pedres, però no em podia imaginar que tantes, pedres de totes les mides i formes, moltes pedres al costat de més pedres i més pedres, es molt complicat córrer en aquestes zones ja que en tot moment has de vigilar on posar els peus, córrer i seguir les marques es impossible així que em perdo en solitari durant uns 2 km, fins que al costat del litoral veig un desviament on hi ha una cinta, agafo el desviament i arribo al far del Cap de Barberia. Trobo a l’Olga i el Ricard per 3a vegada des que hem començat, m’animen i em fan fotos, estic al km 17 i vaig el 19.

Cap de Barberia

Desprès del primer avituallament on paro breument a beure un mica d’aigua, segueixo amb un corredor amb cabells llargs i barba, a partir d’ara li diré Kupricka, anem junts uns km intercanviant posicions, arribem separats per un metre a una cala on semblava que el terra era d’alga, i el que semblava alga seca, era alga flotant per sobre del mar, ens mullem fins la cintura i ens consta sortir d’allà, per darrera venen corredors que poden evitar l’ensurt, però així i tot no ens avancen. Un o dos kms desprès el camí es fa molt més fàcil em relaxo una mica i una pedra m’ho fa pagar, caic però pràcticament no em faig mal, només una rascada a la palma de la ma. M’aixeco ràpid em poso aigua a la ferida, aprofito per treure’m el paravent i a córrer.

Una de les parts més dures mentalment ve a continuació, ja que és una zona en que es pot córrer i tinc en Kupricka just uns metres a darrera, i a davant ni rastre de cap  corredor, així que tot i que pensava utilitzar-ho més tard decideixo tirar de mp3, engego i comença a sonar “Happy”, el porto fluix perquè vull poder escoltar si em ve algú per darrera i seguir escoltant el meu cos i les onades del mar. Durant el recorregut hi va haver 3/4 cançons que s’hem van quedar gravades, per els ànims que em van donar o per las situació.

Trobo un corredor que ha tingut un “tirón”, li demano si esta bé, em diu que si i no paro. Ve una zona d’arena i m’avança en Kupricka que va amb palos (Que cabrón! :-) ) però arriba la passarel·la de llenya i el torno a avançar, al avituallament demano Coca-Cola , omplo el camelback i surto corrents. Merda m’he deixat el got i no n’hi ha en els avituallaments, per sort li dic a l’Olga que està aprop i ella va a buscar-me’l i mel portarà al pròxim avituallament de la mola.

 

Es Calo Mort

Segueixo amb problemes per seguir la ruta, però no em perdo, així que uns 2 km després torno a trobar a l’Anton, es sabia una ruta més ràpida, el torno a avançar a la pujada que faig caminant i un moment després de tornar a córrer en que vaig mig atontat pensant en no se que, escolto un crit del noi que va acompanyant a la primera dona, m’estava desviant de la ruta, si no es per ell m’hagués perdut a saco, menys mal.

Seguim en grup els 3 més el guanyador de la half, mig perduts, fins que trobem 2 participants del half de Formentera que es saben la ruta, i així arribem a la Mola, porto 40 km però vaig bastant bé de forces. M’he torçat el turmell 3 o 4 vegades però sense fer-me mal i només he caigut una vegada.

L’empanada segueix al avituallament de la mola, el que havia de ser parar a menjar, canviar calcetins i tornar a continuar es converteix en 15-20 minuts perduts cercant esparadrap per posar al peu, que finalment no trobo. No poso aigua al camelback perquè l’he omplert fa 8km i crec m’ha d’arribar fins al pròxim avituallament.

La Mola

Desprès des problemes a l’avituallament de la mola, continuo amb la ruta, queden uns 30 i pico km, uns 10 de pedres, moment difícil, es cansament comença a notar-se, això junt amb que és un moment en que una gran quantitat de corredors de sa mitja volta a Formentera més frescos que jo m’agafen i em passen, el que em desanima encara una mica més. Moments durs, sona Power de Kany West. Això es el que necessito força. A falta de 4 kms per l’avituallament em quedo sense aigua, per sort se que en un o dos kms, a la baixada dels romans trobaré els meus supporters, bec aigua i començo a baixar, per un camí empedrat però bastant complicat, per poc no em lesiono el turmell esquerra en una torcedura, ja en duc varies, però aquesta ha esta la més forta, així que arribo al avituallament de es Calo i torno a trobar a la primera corredora amb el seu acompanyant, decideixo intentar seguir-los. Es Calo

Anem uns kms en grup, la parella i uns quans corredors de la mitja, és una zona on es pot córrer, tot i que hi ha que anar alerta ja que les forces ja son poques i tinc uns 2 o 3 sustos, per poc no torno a caure. John the revelator de Depeche Mode em recorda al concert que vaig anar uns mesos abans i em dona força ànims, arribem al últim  avituallament a la punta prima, i bec aigua i coca cola, però decideixo no parar, vaig bevent mentre camino. Aquí em distancio del grup, ja no el tornaré a veure. En aquest punt el mp3 de forma premonitòria posa “Sky and Sand” de Paul Kalkbrenner.

Punta Prima

Baixo de punta prima per un camí de terra, faig el passeig per l’asfalt de Es pujols i comencen els 8 o 9 km d’arena, costa córrer per arena, córrer ràpid és impossible, així que la meva ment va negociant amb el meu cos, corro uns 2 km i camino uns 2 minuts i torno a posar-me a córrer, per sort hi ha zones amb passarel·les de llenya i zones on l’arena es bastant compacta. Des dels auriculars em va donant força la Patti Smith amb la cançó Land. Arribo a la part, mentalment més dura, ja que he d’anar fins a la punta que casi toca a la illa d’espalmador per desprès tornar, tot això per arena, per curiositat comprovo el ritme, corrents vaig a 9 minuts el km, caminant a 11. Vaig alternant junt amb un participant de la mitja que ens anem avançant constantment, veig algun participant de la sencera, però crec que no els podré agafar.

Es Pas

Ja he arribat a la punta, només falten uns 6 km , 3 d’arena i 3 kms ràpid, en els 3 d’arena veig fins a 3 “rivals” el que fa que em posi a córrer per por de que m’avancin, segueixo alternant córrer i caminar, el vent en contra tampoc ajuda, així que arribo a la passarel·la de llenya que es el final del tram d’arena, em queden 3 kms que vaig corrent casi amb la seva totalitat, forçant per avançar a fins a 3 corredors, tots de la mitja :-( , fins a la darrera recta abans d’entrar a l’arc de final de cursa.

Ha estat dur, però he aguantar bé, muscularment estic fet caldo, però a nivell de forces estic bé, avituallament i a celebrar-ho. Soc finisher en 8 hores 12 minuts, 17 de 85 participants.

M’he demostrat que mentalment soc dur, els dubtes que m’havien creat el Extreme man i la marató els he esvaït. Ara a canviar el chip i a posar-me el de triatleta, però cap a l’octubre, novembre tornaré a la muntanya (UT Collserola?), això enganxa i molt!

P.D: Vull aprofitar per tornar a agraïr al Ricard i als seus pares (el Xicu i la Elisa) per la forma en que ens van tractar des del primer minut en que van ser els nostres amfitrions fins al últim abans de pujar al barco direcció a Eivissa, espero no haver causat moltes molèsties.